Hi havia una vegada 2 viejas'l visillo que no sabien que ho eren.
Una era una heavy renascuda i l'altra una flower power amb el lliri a la mà.
Les dues havien jurat i perjurat que mai farien tapetes de l'agüela... i aquí les teniu...

vieja'l visillo power
!!!

dilluns, 31 de desembre del 2012

21. Tapeteando en Navidá

Sobretaula per St. Esteve
Els nens juguen, els grans parlen... la viejalvisillo tapetea...

Filí any nou, 
ple de ganxets, llana, perlé, patrons i molt bona companyia!!!

dimecres, 5 de desembre del 2012

dimecres, 28 de novembre del 2012

19. Els gorrets d'IluroCraft i de Cami de Ferro

Les nenes d'IluroCraft es van afegir a la crida solidària de gorrets per a Lanitas de Luz 
i ens en van teixir una bona pila.

I des de l'altra punta de Catalunya, la McKinley em va enviar un paquet 
que semblava que m'haguessin passat els reis


De part de la Monika, que ja s'ha endut els gorrets a l'Argentina 
i de part meva, mooooltissisisisisisimes gràcies a totes

dimecres, 31 d’octubre del 2012

17. Lanitas de Luz

Aquest no és un post de tapetes...
Aquesta és una crida de les viejas'l visillo a totes les viejas'l visillo del món, a fer gorrets per Lanitas de Luz.

imatge treta d'inspiramundo.com
Lanitas de Luz es una organització argentina que teixeix i recopila gorrets per a nens i nenes que han perdut el cabell a causa del càncer i els tractaments de quimioteràpia. 

Tal i com s'explica en aquest article, hi ha persones que es creuen a les nostres vides i sense saber com, ens la canvien per complet.

Aprofitant que la nostra incansable Monika se'n va cap allà a finals de mes... Us animeu a teixir un gorret (millor si pot ser de cotó, ja que allà és estiu ara, però si no és igual) i a portar-lo a la propera quedada d'Iluro Craft que tindrà lloc el proper diumenge 18 de novembre?? O me'l feu arribar a mi o a ella...

Fer un gorret porta molt poca feina i poc fil... ens ajudeu??

Este no es un post de tapetes...
Esto es un llamamiento de las viejas'l visillo a todas las viejas'l visillo del mundo, a tejer gorritos para Lanitas de Luz.
Lanitas de Luz es una organización argentina que teje y recoge gorritos para niños y niñas que han perdido el cabello a causa del cáncer y los tratamientos de quimioterapia. 
Tal y como se explica este artículo, hay personas que se cruzan en nuestras vidas y sin saber cómo, nos la cambian por completo.
Aprovechando que nuestra incansable Monika se va para allá a finales de mes... Os animáis a tejer un gorrito (mejor si puede ser de algodón, ya que van para verano allí, pero si no da igual) y traerlo al próximo encuentro de Iluro Craft que será el próximo domingo 18 de noviembre?? O me lo hacéis llegar a mi o a ella...
Tejer un gorrito lleva muy poco trabajo y poco hilo... nos ayudáis??

Baby Hat by The Yvestown Shop
Free Baby Apple Beanie by Crafty Woman
Us deixem dos patrons gratis per a que feu gorrets a tota pastilla.Per endavant, gràcies!
Os dejamos dos patrones gratis para que tejáis gorritos a toda pastilla. De antemano, gracias!

dimarts, 23 d’octubre del 2012

16. propostes tapetils

El blog de la Laura Ivonne és font constant d'inspiració!

I si no vegeu quines boles de Nadal que ens proposa... me pido una!!! 

ja us aviso que la imatge que m'ha vingut al cap per fer-ne la meva versió és una imatge mooolt però que moooolt vieja'l visillo... naraniano naraniano...

navidat navidat dulse navidat :-)

divendres, 19 d’octubre del 2012

dilluns, 15 d’octubre del 2012

14. minitapeteando...

Recordeu els snowflakes que us proposavem??
Doncs surten minitapetes!! ideals per folrar pedres..


dissabte, 13 d’octubre del 2012

12. Carpetas corazoncitos 2ª parte

Lo que nos pasa con Sonieta no tiene nombre.

Empezamos a tapetear lo mismo el mismo día:

Monika


Sonieta


Nos guasapeamos los tapetes

Sonieta

Monika 



















Haciendo pantallazo las dos de lo mismo a la vez...

Monika
Sonieta


Creo que esto lo va a tener que solucionar Iker Jiménez. http://www.ikerjimenez.com/

Por cierto, como el hilo es del nº 8, más que carpetas/tapetes nos han salidos posavasos. A mi me mide unos 10 cm y a Sonieta unos 12 cm. Yo ya tengo una voluntaria/victima que me ha pedido 12. De todas formas creo que no vamos a gastar el hilo fácilmente. Lo que cunde!!! Marededeusenyó!!!!

dijous, 11 d’octubre del 2012

11. carpeta corazoncitos

ahir a la tarda, la connexió que ens uneix va fer que ens posessim a teixir alhora el mateix tapete, 
amb el mateix color... 

mieditorrrr

aviat us els ensenyem acabats...
 
corazoncitos de la monika
corazoncitos de la sonieta

dimecres, 10 d’octubre del 2012

10. Ando tapeteando

En realidad no, mi neurona hace rato que no funciona demasiado bien. Ando un poco lenta y necesito más tiempo que antes para hacer las cosas. Por eso se me retrasa todo. Me dan ataques de #CuloVeoCuloQuiero pero no los realizo. Los tengo ahí, como en la cola del Ravelry... 

Un par de ellos son de Laura Ivonne. http://lauraivonnecreaciones.blogspot.com.es/ Ella también es una auténtica Vieja'l Visillo. No dejen de visitar su blog. Les encantará.

El Centrito de corazones es una pasada: 


Y del que estoy realmente enamorá es del Centro rojo con mariquitas



Puedo prometer y prometo que estos los voy a hacer. El de corazones para regalar pero el de las mariquitas va a ser para mi. Además las mariquitas son 'portafortuna' Así que a hacerlos que siempre va bien una ayudita.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

9. Vindemiatrix

pendent de bloquejar, us n'avanço una pinya...

el patró el podeu trobar a raverly o també aquí

divendres, 21 de setembre del 2012

8. propostes tapetils

amb l'excusa de la navidat, aquí us proposem una muntanya d'snowflakes, 
que no deixen de ser tapetillos, posavasos, boletes per a l'arbre...el que vulgueu...
això si, fàcils i ràpids de teixir

snowflakes

dimecres, 19 de setembre del 2012

7. propostes tapetils

És un perill navegar por los mundos de internéss, perquè veus coses veus coses
Aquí us deixo els 3 que m'han robat al cor i que han passat a engrossir la meva cua de raverly... els 3 de la Patrizia Pisani.
Qui s'anima a teixir-ne algun??  
Vindemiatrix
Auriga
A Flower Hotpad

dimecres, 12 de setembre del 2012

6. Has visto que cucada Doily

Has visto que cucada doily. Patró aquí.
#CuloVeoCuloQuiero
El de la Sonieta
El de la Monika

dilluns, 10 de setembre del 2012

5. vieja'l visillo Doily

Modelo 22. D'una revista tapetil. 
#CuloVeoCuloQuiero
El de la Sonieta El de la Monika

Nosaltres no ho sabiem, però aquest patró ha estat la gota que ha vessat el got d'aquesta paranoia senil que ens ha agafat a les dues.
Que demanar-nos patrons per twitter no sé si és gaire normal. Que enviar-nos pins de pinterest i fer un board conjunt de #MePersigue comença a fer mieditorrrr. Que l'una faci la foto del patró i li enviï per correu a l'altra i que aquesta se'l descarregui en el mòbil i comenci a teixir en el tren com una loka aquest tapete, ja no té nom.
EsLoQueHay... ella va fer Quimio, jo estic sortint d'un forat fosc... la terapia ganxetil es lo mejor!!!! i no vegis si a sobre son tapetes...

Ens veiem diumenge si o si?¿?¿?¿

divendres, 7 de setembre del 2012

3. Mi lado oscuro

Como decían Les Luthiers: Yo era una infeliz!!! http://www.youtube.com/watch?v=t15E5SEp4tQ&feature=related

Tenía una vida 'normal': trabajaba 5 horas por la mañana, iba a la facul por la tarde y viajaba 3 horas por día entre idas y vueltas. Vivía estresada. Angustiada. Por no llegar a todo. 

Hasta que la leucemia se cruzó en mi vida y vinieron unas vacaciones forzosas. Me encerraron en una habitación/cámara de aislamiento  del hospital Sant Pau, un 16 de noviembre y me soltaron un 19 de diciembre. Cuando salí, estaba relajada y feliz. Sí, estoy más pacá que pallá. Me tuve que instalar en casa de mis padres, en donde me di cuenta de que el día tiene 24 horas, que son muchas. Mi santa madre me recomendó que tejiera para no pensar. Pensé que estaba loca. Pero le hice caso. Quise tejer con dos agujas, pero mi madre me dijo que sería mejor el ganchillo, que no forzaba tanto la espalda y no me molestaría el catéter que llevaba en la subclavia. No sé porqué (siempre le llevo la contra sistemática) le hice caso. 

Y caí en la tentación. Empecé y no pude parar. Mi madre teje improvisando. Me pone nerviosa. Así que me suscribí a un curso a distancia de esos que anuncian cada enero y septiembre 'Ganchillo fácil'. Mucho no me enteraba, pero seguí. Total, tiempo me sobraba. Empecé a buscar por Internet y descubrí un submundo, el del crochet. 

Pero, ¿qué hacía una heavy como yo en un submundo como ese? Todavía no lo sé. Lo que sé es que me pasaba lo mismo que a Sonieta. 
     - Yo tejo, pero moderno, que a mi esas cosas de agüela no me    molan... Tapetes!! para qué quiero yo tapetes!!! eso es senil. 

Anda que si me tuviera que tragar las palabras!!! Me atragantaba. Primero fueron los gorritos, pa taparme la calva de la quimio, luego las bufandas... y no sé cómo cayeron a mis manos los hilos y las agujas Dama, las de agüela. Primero en colorines y cosas chulas como un corasón para llevar los anillos de boda de una amiga... Luego flores de colores... a cientos!!! y ahora tapetes. Sí, ya lo he asumido. Soy senil. Me gustan los tapetes, me gustan los visillos, y el ganchillo senil me persigue. Lo veo por todos lados. Yo, con mi discografía de AC/DC, Accept, Judas Priest, Metallica, Iron Maiden, Scorpions, Megadeth, Sepultura, Anthrax, Helloween, Carcass... ¡¡¡por dió con lo que ha sio una!!!!

Lo reconozco, soy como Sonieta, de otra época, eso sí, con la música de ahora, y mi interné y mis blogs y mis ciberamigos. Tengo en mente hacerme unas cortinitas para la alacena de mi cocina, pero que no sean seniles!!! Eso no, por dió!!! que sean con calaveritas, que molan más!!! 

Sonieta tiene razón, tejer relaja, entras en un estado Zen en el que sólo importa el ganchillo y lo 'mono' que es esto o aquello, y los #CuloVeoCuloQuiero... que eso es nuestra perdición. ¿Nos acompañas en esta locura de vieja'l visillo?

2. així vaig caure en el "lado oscuro"

Quan vaig reprendre el ganxet, mil anys després d'haver-ne après, quan algú em deia... "ah! d'això de ganxet en feia la meva iaia", jo li contestava: "si, però jo no faig tapetes eh! això si que és de iaia, jo faig coses modernes..."
 
Fins un dia em vaig trobar amb un ganxet prim i un perlé a la mà. I un patró rodó de TAPETE!!! No recordo com va anar, però a partir d'aleshores no he pogut parar, jo, que havia dit mil i mil vegades que no en faria, em vaig tornar totalment tapete-addicta, però totalment!!! 

I ara m'he adonat que potser sóc una mica antiga... que una mica desubicada en l'espai-temps estic... m'agradaria quedar-me a casa cuinant per la meva família i teixir-los bufandes i jerseis (que es posessin, clar...) M'encantaria tenir la casa endreçada i lluent i anar a buscar els meus fills a l'escola per dinar i al vespre tenir un sopar equilibrat i acabat de fer a la cassola de fang... M'agraden els botons de nàcar i els balancins, m'agrada recordar els sants de cada dia, m'agrada fer escudella i carn d'olla per Nadal i crema catalana per St. Josep... i "lado oscuro" dels tapetes i visillus m'atreu cada vegada més...sóc antiga!!!

Però a la vegada, m'encanta haver nascut en una època en què les dones podem anar en texans, i votar, en què hi ha llibertat sexual (cada vegada més) i per favor, no em treieu el meu aifon rouse (traducció del lloquero: IPhone4 blanc amb bumper rosa)... O sigui que tinc el millor de la modernitat i sempre me'n puc anar una estoneta a l'època vintage, que ara li diuen... jajjaja.

I finalment, tot aquest procés ha acabat aquí. En El blog de las viejas'l visillo. Perquè lo teu ja no té cura, però veure que hi ha altres com tu, fa riure i tens ganes de compartir-ho amb el món.

O sigui que per això la Monika i jo ens hem liat a muntar aquest bloc, exactament encara no sabem què hi farem. Suposo que compartir patrons i els tapetes que en vagin sorgint i per fer unas risas i per veure que la lokura tapetil és una teràpia que serveix per a desconnectar del món, que cadascú porta la seva motxilla i quan agafa el ganxet sembla que per un moment la deixa aparcada al costat de la cadira.

Voleu ganxetar tapetes amb nosaltres?¿?¿

dijous, 6 de setembre del 2012

1. motius per fer tapetes


There was once a man and woman who had been married for more than 60 years. 
They had shared everything. They had talked about everything. They had kept no secrets from each other except that the little old woman had a shoebox in the top of her closet that she had cautioned her husband never to open or ask her about.


For all of these years, he had never thought about the box, but one day the little old woman got very sick and the doctor said she would not recover. In trying to sort out their affairs, the little old man took down the shoebox and took it to his wife’s bedside. She agreed that it was time that he should know what was in the box.

When he opened it, he found two crocheted doilies and a stack of money totaling $25,000. He asked her about the contents.
“When we were to be married,” she said, “my grandmother told me the secret of a happy marriage was to never argue. She told me that if I ever got angry with you, I should just keep quiet and crochet a doily.”

The little old man was so moved, he had to fight back tears. Only two precious doilies were in the box. She had only been angry with him two times in all those years of living and loving. He almost burst with happiness.

“Honey,” he said, “that explains the doilies, but what about all of this money? Where did it come from?”
“Oh,” she said, “that’s the money I made from selling the doilies.”